  |
|
|
El món és un lloc estrany deia David Lynch al film “Blue velvet”, i hi ha persones que en ser estranyes al món cerquen el retornen a un cert punt d’equilibri. Morgana-Anna Aguilar-Amat és un ésser dolent en el sentit de ‘dolor’ i de ‘dol’, però a la vegada una veu que pugna per estimar de la manera que sigui, i en aquest esforç lingüístic (car l’amor no és sinó part del joc del discurs) arriba a la paradoxa in extremis de rebutjar les limitacions del cànon que al mateix temps li permet de respirar: el llenguatge. En aquest ofec neuròtic la ironia emergeix com a salva-vides, i la distància, finalment, permet la perspectiva necessària per a sobreviure.
|
|
||
  |